L'Escala conté en el seu terme municipal les ruïnes d'Empúries , porta d'entrada de la cultura i civilitzacions grecoromanes a la península Ibèrica a partir del segle VI a.C. El territori, poblat des de la Prehistòria, va rebre l'impacte d'una cultura superior que transformaria de soca-rel els seus fonaments.
Un segle després de la desaparició de la casa comtal d'Empúries -segons Pella i Porgas-, a mitjan s.XV, i prop del que va ser la primera capital, un petit barri de pescadors començava a expandir-se mercès a l'impuls del comerç marítim.
L'Escala comença a aparèixer en els textos escrits a partir del segle XVI com un petit port de pesca i cabotatge depenent de la veïna vila d'Empúries . La seva utilització com a port, però, és força més remota. El seu nom -del llatí Scala-, que fou molt comú a tota l'àrea mediterrània, designa un port o moll, refugi habitual d'embarcacions. La dependència envers Empúries s'anirà capgirant durant els segles XVII i XVIII en benefici de l'Escala. L'any 1680 els veïns del "Port de l'Escala de la vila d'Empúries" -que ja formen un barri de 80 habitants- aconsegueixen tenir església pròpia, i el 1766 l'Escala esdevé vila i cap de municipi.
La causa principal és l'extraordinari creixement demogràfic -de 390 habitants el 1718, passa a 1.383 el 1787-, afavorit per una immigració comarcal molt elevada, atreta pels llocs de treball que generen la duana marítima - l'Alfolí de la Sal -, la pesca, les drassanes, la salaó d'anxova i sardina, el conreu de l'arròs i de la vinya, l'exportació de vi i els oficis que es van creant a redós de l'activitat industrial. És el que farà apuntar en el seu diari al viatger Zamora el 1789: "Sus vecinos trabajan en todos ramos, ganan buenos jornales y no hay pobres."
A principi de segle, s'inicia una activitat política i cultural notable: és l'època de l'Ateneu d'Art i Cultura, de l'Ateneu Víctor Català , del Centre Joventut, que faran florir el teatre, les cobles de sardanes, els Jocs Florals... La guerra civil estroncarà tot aquest moviment i l'Escala viurà un dels episodis més tràgics de la seva història: el bombardeig de la vila per part de l'aviació feixista a les acaballes de la guerra, que va provocar una vintena de morts de població civil.