L’Escala , per la seva situació al sud de la Badia de Roses , va gaudir des de l’antiguitat d’una posició estratègica per la defensa. Recordem que ja el 218 aC va ser el lloc escollit per l’exèrcit romà per desembarcar en el context de les guerres púniques i a partir d’aquell moment, varen iniciar la romanització de la península Ibèrica. Segles després es varen construir nombroses torres de defensa contra la pirateria com la Torre de Montgó , construïda el 1598, fins a arribar a la construcció de búnquers d’època republicana i posteriorment els d’època franquista.
El govern franquista, en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), va construir la bateria anomenada L-6, que formava el conjunt de bateries al nord i al sud de la badia de Roses, amb la missió de defensar-se d’un hipotètic atac aliat.
La bateria que s’obre ara a les visites turístiques, va ser construïda a les darreries dels anys quaranta del segle XX, en el marc del Pla defensiu desenvolupat per la Comissió Mixta d’Artillat de la badia de Roses. Forma part d’una de les quatre bateries que defensaven aquesta àrea. La bateria està dividida en dues seccions, cadascuna de les quals formada per dos búnquers situats simètricament a llevant i ponent i orientats a nord i nord-est. El búnquer de l’extrem de ponent contenia un niu de metralladores que dominava la badia de la Clota, la qual, abans de la construcció del port, era recer natural de vaixells i embarcacions.
Els búnquers van ser artillats amb quatre canons d’acer provinents de l’Armada, que amb lleugeres modificacions es van convertir en canons de defensa costanera. L’objectiu era defensar qualsevol desembarcament al litoral empordanès i disparar contra llanxes i vehicles amfibis.
Dins el context polític i estratègic, aquesta va ser una construcció molt tardana i de vida efímera. Va ser concebuda en un moment en què la pressió internacional amenaçava el règim franquista, però als anys cinquanta, en plena Guerra Freda , va quedar completament obsoleta. Els canons van quedar en desús de seguida i no es conserven.
Els búnquers van ser restaurats amb la subvenció de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya , després de molts anys d’abandonament en què havien estat objecte de nombroses bretolades. S’ha repintat i netejat l’interior i s’han posat tancaments metàl•lics per tal d’intentar garantir-ne l’estat actual.
L’interès, però, d’aquesta visita va més enllà de la vessant històrica, ja que aquests búnquers estan situats en un entorn d’alt valor natural i paisatgístic, fet que va fer que fos inclòs dins el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter . Així, la ruta inclou una passejada per descobrir la zona de les Planasses, el Bol Roig i el Salpatx .